Aquest treball està basat en una activitat grupal la qual vam iniciar a un seminari de l’assignatura d’Educació Inclusiva. Aquesta fou dialogada, reflexionada, debatuda posada en qüestió... En un primer moment se’ns van presentar un llista d’actuacions per tal d’afavorir l’atenció a la diversitat. Cap d’elles era errònia, però n’hi havia cinc, les quals resultaven prioritàries, aquesta selecció va generar un gran debat al se de l’aula, degut a la importància i validesa de totes.
Penso que aquesta activitat i reflexió conjunta de tots les alumnes, en un aspecte tan vital com aconseguir donar una resposta adequada a l’heterogeneïtat existent a les aules, va fer que aquesta resultés realment significativa i va influenciar el nostre treball posterior. Per aquest motiu i amb la finalitat de proporcionar el material de millor qualitat realitzat a aquesta assignatura us adjunto el següent enllaç per tal que pugueu visualitzar-lo i gaudir-lo tant com nosaltres ho hem fet realitzant-lo.
SIII Activitat J.torres
divendres, 28 de gener del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
Obres amb les que més he gaudit
En aquesta entrada pretén mostrar les dues làmines amb les quals he gaddit més i han resultat més significatives per mi i pel que fa al meu aprenentatge i desenvolupament de les habilitats artístiques. Encara que en podria haver seleccionat més,penso que aquestes han estat les que m'han oferit una major oportunitat d'experimentar i descobrir.
Aquest treball ha estat un amb els que més he pogut gaudir, degut a la llibertat amb lan qual he pogut experimentar amb les temperes. En aquesta làmina teniem que dividir-la en uns 30 quadres aproximadament i elaborar un color diferent per cadascun d'aquests. Per elaborar aquesta gamma de colors sols podiem emprar el blanc, el blau cian, el rosa magenta i el groc. La veritat és que cada combinació que realitzava resultava una experiència i una sorpresa, ja que et podia aparèixer un color ben maco, un color que no pensaves que sorgís amb aquesta combinació o un color ben extrany. Ha estat una làmina molt entretinguda i ha estat tot un repte fer-la. He de confessar que aquest ha resultat el segon intent, ja que en el primer no vaig obtenir els resultats que esperava, però ha valgut la pena.
Aquest treball el vam realitzar la sessió abans de les vacances de Nadal. En veritat, aquesta clase fou programada a causa de no disposar de fang, però he de dir que personalment em va agradar molt. Cal dir que en un primer moment tota la classe part de les persones que erem a classe estavem un poc reticents a realitzar aquesta activitat, la qual consistia en donar volum a una fulla de paper sense emprar la papiroflexia, sols experimentan i deixant volar la imaginació, sense poder emprar cinta adhesiva, ni cola ni tisores... es a dir, no podíem emprar cap eina, sols la imaginació. En un primer moment creia que seria incapaç de realitzar qualsevol tipus de figura, ja que em considero poc creativa, però una vegada superada aquesta barrera, vaig anar experimentant i experimentant i van anar sorgint figuretes que fins i tot es mantenien en peu, tenien un cert equilibri.
Per mi aquesta activitat fou molt agradable i divertida, ja que a més a més anaven comentant amb les nostres companyes i vam gaudir d'una activitat que personalment em va sorpprendre i agradar, una vegada superada les pors i resistències inicvials. Des d'aquí m'agradaria animar a tots experimenteu i manipuleu, ja que descobrireu que sou capaços de fer més del que podeu imaginar... Sols heu de deixar la vostra imaginació!
dimarts, 18 de gener del 2011
Experimentem jugant!! Proposta per ambients.
En aquesta entrada us presentarem una activitat
realitzada de manera conjunta en la qual es pretén incentivar d'interès i
motivació dels infants, per tal que de manera lliure i sense coaccions adultes
per tal que puguin gaudir de materials que normalment no estan al seu abast i
que proporcionen un elevat nombre d'estímuls. L’activitat és la següent:
dissabte, 15 de gener del 2011
Un curtmetratge per a la reflexió...
M’agradaria compartir amb vosaltres la meva opinió sobre aquest curtmetratge, penso que ha estat impactant i encara més quan m’he assabentat que el cas d’en Will no era fictici. Penso que aquesta història del circ és força emotiva i conté algunes idees que et fan reflexionar i a més a més, val la pena fer-ho.
Penso que aquest vídeo és una mostra de la capacitat de superació de les persones i de la forma en que amb motivació, esforç i confiança en les pròpies possibilitats es poden aconseguir grans avenços. Per aquest motiu hem de recolzar a les persones amb algun tipus tenen algun tipus de discapacitat, fent-los veure que són igualment capaços de realitzar grans proeses com qualsevol altre persona o fins i tot més, ja que basant-nos en el seu punt de partida, podem afirmar que l’èxit que assoleix en Will és molt gran.
Un altre aspecte que m’ha fet reflexionar ha estat la forma amb la qual tractaven a les persones que eren diferents o patien algun tipus d discapacitat. Aquesta era una situació no normalitzada i quan observes la situació que pateix el protagonista, la desconfiança que sent respecte a la resta del món (sobretot a l’inici del curtmetratge) i com el tracten, fa que reflexionis i te’n adonis de la injustícia que han hagut de patir durant tants anys aquestes persones i encara que avui en dia als països occidentals la situació ha millorat molt, cal dir que falta un llarg camí per arribar a la vertadera igualtat, normalitat i integració total d’aquestes persones, les quals tenen dret a tenir una vida digna, com tot ésser humà
Una altre idea que m’agradaria mencionar és sobre la necessitat de donar segones oportunitats a les persones i no jutjar-les per que estiguin travessant una època dolenta, per la seva edat o per alguna discapacitat física. Crec que tothom necessita sentir-se estimat, recolzat, valorat, que és important per algú altre, ja que tots sabem que si tenim un bon estat anímic i afectiu, podem arribar a desenvolupar tot el nostre potencial arribant a aconseguir grans fites.
D’altra banda, m’agradaria destacar el símil que he pogut observar entre la transformació de l’eruga, que té un dels nens, a papallona amb l’evolució i transformació que realitza en Will gràcies a la integració en el circ de la papallona i el canvi d’imatge que realitza sobre ell mateix i les seves capacitats.
A més a més, en Youtube he pogut visualitzar alguns vídeos més de l’actor que interpreta a en Will, en aquests vídeos apareix en qualitat d’ orador motivacional, una de les seves professions, ja que viatja arreu del món donant conferències a milers de persones. Aquest home és un vertader geni, que ha arribat molt alt lluitant contra totes les adversitats que li han sorgit pel camí i contra tot pronòstic ha assolit l’èxit, sent així un home brillant en molts de camps. Crec que és un cas clar de superació personal, el qual que no ens pot deixar indiferent.
El curtmetratge és el següent:
Penso que aquest vídeo és una mostra de la capacitat de superació de les persones i de la forma en que amb motivació, esforç i confiança en les pròpies possibilitats es poden aconseguir grans avenços. Per aquest motiu hem de recolzar a les persones amb algun tipus tenen algun tipus de discapacitat, fent-los veure que són igualment capaços de realitzar grans proeses com qualsevol altre persona o fins i tot més, ja que basant-nos en el seu punt de partida, podem afirmar que l’èxit que assoleix en Will és molt gran.
Un altre aspecte que m’ha fet reflexionar ha estat la forma amb la qual tractaven a les persones que eren diferents o patien algun tipus d discapacitat. Aquesta era una situació no normalitzada i quan observes la situació que pateix el protagonista, la desconfiança que sent respecte a la resta del món (sobretot a l’inici del curtmetratge) i com el tracten, fa que reflexionis i te’n adonis de la injustícia que han hagut de patir durant tants anys aquestes persones i encara que avui en dia als països occidentals la situació ha millorat molt, cal dir que falta un llarg camí per arribar a la vertadera igualtat, normalitat i integració total d’aquestes persones, les quals tenen dret a tenir una vida digna, com tot ésser humà
Una altre idea que m’agradaria mencionar és sobre la necessitat de donar segones oportunitats a les persones i no jutjar-les per que estiguin travessant una època dolenta, per la seva edat o per alguna discapacitat física. Crec que tothom necessita sentir-se estimat, recolzat, valorat, que és important per algú altre, ja que tots sabem que si tenim un bon estat anímic i afectiu, podem arribar a desenvolupar tot el nostre potencial arribant a aconseguir grans fites.
D’altra banda, m’agradaria destacar el símil que he pogut observar entre la transformació de l’eruga, que té un dels nens, a papallona amb l’evolució i transformació que realitza en Will gràcies a la integració en el circ de la papallona i el canvi d’imatge que realitza sobre ell mateix i les seves capacitats.
A més a més, en Youtube he pogut visualitzar alguns vídeos més de l’actor que interpreta a en Will, en aquests vídeos apareix en qualitat d’ orador motivacional, una de les seves professions, ja que viatja arreu del món donant conferències a milers de persones. Aquest home és un vertader geni, que ha arribat molt alt lluitant contra totes les adversitats que li han sorgit pel camí i contra tot pronòstic ha assolit l’èxit, sent així un home brillant en molts de camps. Crec que és un cas clar de superació personal, el qual que no ens pot deixar indiferent.
El curtmetratge és el següent:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)