Ballem!

El grup compost per Marta Cabrera, Nieves Tobaruela, Danae Martín, Dámaris Morales, Susana Martín, Núria Blazquez hem realitzat una dansa. L’hem titulat el rapte. A l’hora de crear aquesta ball, vam decidir que aquesta tingues una història al darrera que com a fil conductor de tots els balls. Aquest ha estat el segon projecte d’aquest tipus en el qual ens hem embarcat per aquesta assignatura. La temàtica d’aquest era totalment lliure. L’únic requisit que se’ns exigia que l’eina d’expressió fora el ball i no la paraula, amb la qual ja tenim més costum per a expressar-nos. Penso que la finalitat d’aquest temàtica tan oberta era influir-nos en la menor mesura que fora possible, per tal de veure fins quin punt érem capaços de crear.

Els personatges de la nostre coreografia són els integrants de dues tribus aborígens, en les qual es produeix el rapte d’un dels membres de la tribu negra pels de la tribu blanca. Per aquest motiu es produeix una batalla entre ambdues tribus en la qual guanyen els integrants de la tribu negre, alliberen a la persona raptada i finalment com a signe de reconciliació entre ambdues ballen juntes una dansa.

Dins aquesta coreografia vam diferenciar entre els següents balls:
 Presentació de les dues tribus.
 Membre de la tribu negra es perd.
 El rapte.
 El ritual de l’olla
 La lluita
 La dansa final de reconciliació

Per realitzar aquest ball vam decidir que hauríem de personalitzar be els nostres personatges i volem diferenciar be les dues tribus per tal que fora molt evident. En un primer moment vam fer els dissenys de les disfresses i vam acordar que els grup de la tribu negra portaria camiseta i pantalons negres, els cabells despentinats i anirien maquillades per tot el cos, en un primer moment anaven a pintar-se tot el cos amb distints colors però finalment vam decidir que en comptes d’això es farien dibuixos tribals per tot els cos. Com a complement portarien un gran nombre de braçalets i es realitzarien manualment joies amb macarrons pintats amb temperes.

En quant a l’altre tribu, la tribu blanca, en un primer moment pensarem que una bona vestimenta seria un vestit realitzat amb tires de bossa de fems de distints colors i en els turmells i les mans portar uns braçalets fets amb els mateix material. A més a més portaríem una cua damunt del cap. Degut a la possibilitat de que ens confonguessin amb el poble hawaià vam decidir variar el nostre disseny i fer-lo un poc més complex.

En realitat el segon disseny que vam decidir, ens va portar bastant de temps acordar com anàvem a fer-lo. A més a més, van sorgir dins del grup algunes discrepàncies, oposicions i malentesos els quals es van solucionar de manera satisfactòria. Aquest es composava d’u na base de pantalons blancs amples i una camisa blanca i nosaltres vam realitzar uns braçalets pels peus i per les mans de cascavells, una cua damunt del cap amb un os al davant composat per dos actimels aferrats, un collar fet amb una corda, tres pots d’actimels coberts amb paper de plata i dintre d’aquests uns cascavells. A més a més, per tal d’emprar les tires de bossa de fems que havíem fet de forma prèvia durant una de les classes amb Carmen, vam emprar-les enganxant-les amb clips en la part superior de la camiseta i davall del pit amb una cinta elàstica. A més a més ens vam lligar una tira de bossa de fems davall del pit fent-li un nu i posant-li un llaç al damunt, de manera que ocultes aquest nus. Des de davall d’aquest llaç vam col•locar més tires de bossa de fems a mode de flecs que pengessin fins a l’altura dels genolls.

Pel que fa a la cara, vam decidir fer-nos una espècie de maquillatge que ens aportaria un aire tribal, aquest consistia en usar un llapis d’ull negre i fer-nos uns dibuixos als costats dels ulls i en la part superior dels pòmuls, a més a més de fer-nos la ratlla en la part superior i inferior de l’ull, a més a més d’un poc de sobre d’ulls color blau. Aquest toc de maquillatge ens va donar major profunditat als ulls i ens va aportar un toc més salvatge.

D’aquest treball m’agradaria destacar que hem passat grans moments juntes realitzant la coreografia i les disfresses, encara que tinguéssim una gran quantitat de feina de les altres assignatures li hem dedicat molt de temps a consensuar quin tipus de passes volíem fer o un tipus de vestimenta seria la més adequada, penso que aquest treball ens ha unit encara un poc més com a grup i ha estat una experiència molt maca. Personalment, realitzar aquest projecte m’ha resultat més senzill del que vam fer en primer lloc (el musical). Penso que aquest fet ha estat degut a la gran quantitat de feina que hem realitzat durant tot aquest semestre i que amb l’ajuda dels nostres dos mestres hem pogut adquirir i millorar moltes destreses, que en la meva opinió, no pensava que anés mai a adquirir.

Fem teatre!

El grup compost per Marta Cabrera, Nieves Tobaruela, Danae Martín, Damaris Morales, Susana Martín, Núria Blazquez i jo hem realitzat un musical. Aquest es titula “Un día de emociones para Alana” . la història consisteix en les aventures d’una nina anomenada Alana que amb l’ajuda dels seus amics animalets del bosc cerquen una braçalet que sa mare li havia deixat, a la qual li tenia molta estima. Hem emprat la braçalet com element simbòlic, ja que la protagonista de la història li agrada molt aquesta joia pel fet que ha estat un regal de sa mare carregat d’afecte, no pel fet que fos un objecte de valor.

A mesura que va avançant pel bosc, va fent nous amics (el senyor cocodril, el senyor conill, l’ós afectuós, el senyor mussol i la urraca Paca), als qual els ajuda a reconèixer l’estat d’ànim en els qual es troben i a resoldre els seus problemes (temor, ira, dolor, soletat, rencor..). podem afirmar que aquesta història es basa en el companyerisme, el poder de l’amistat, la comprensió, l’afecte i el diàleg com a eines primordials per encarar la vida amb èxit. D’altra banda, un altre aspecte que volíem transmetre és que els antagonistes no tenen perquè ser sempre dolenta per naturalesa i sense motiu, sinó que les persones (i en aquest cas els nostres personatges) actuen d’una manera determinada depenent de les circumstàncies en les quals es trobin en aquell moment i el bagatge previ que portin, és a dir, que no hi ha persones bones o dolentes, sinó persones que actuen d’una manera socialment adequada o no segons la situació en la qual els ha tocat viure, però amb el diàleg i la comprensió els podem ajudar.

M’agradaria destacar que personalment aquesta ha estat un treball bastant complex, no sols per la gran quantitat de temps que li hem dedicat, també per les dificultats a l’hora de crear, ja que és un treball en el qual s’ha d’exercitar la creativitat i degut al ran nombre de persones que integràvem el grup, fou un poc complex arribar al consens en quant als de matisos, ja que per sort, la idea principal ens va fascinar a totes, ja que pensàvem que era una història amb la qual els infants es podien identificar i adequada per treballar les emocions, perquè estem convençudes que aquest és una temàtica vital que s’ha de treballar de manera pràctica i transversal.
Pel que fa a l’elaboració de tots els decorats, vestuari, maquillatges... ha estat una tasca que ens ha portat molt temps i esforç, ja que pensem que aquests elements són una part vital en un musical, així que estàvem decidides a aconseguir unes disfresses ben maques i un decorat que ambientés estèticament, per confeccionar aquests volíem emprar materials poc costosos o fins i tot gratuïts i quer la elaboració d’aquests fos senzilla a la vegada que entretinguda, ja que pretenem en un futur, quan estiguem exercint de mestres a les aules, els infants puguin realitzar aquestes disfresses i així treballar de manera global amb els infants.

Amb aquestes idees i amb una gran quantitat de paper de periòdic vam acudir el primer dia a classe de na Carmen, que ens va explicar que realitzaríem les algunes de les vestimentes amb paper de periòdic, així doncs vam començar a fer el vestit d’Alana amb paper de periòdic, celo i tisores..... he de confessar-vos que en un primer moment dubtava de l’estètica i la resistència que tindrien aquestes vestimentes, però a mesura que vam anar fent-lo, em vaig sorprendre enormement, ja que estava prenent la forma adequada i molt maca. En aquell moment vaig comprovar que amb materials reciclats podíem realitzar disfresses molt originals i maques, de manera econòmica. Durant la realització del vestit d’Alana sols va sorgir un contratemps, l’amplada del vestit, ja que se li va realitzar molt ajustat sense pensar que el periòdic no és elàstic i que el personatge s’ha de moure molt i en conseqüència necessitava una major amplada. Aquest inconvenient vam solucionant-lo realitzant un tall vertical en la part trasera del vestit.

A més a més, amb paper de periòdic vam realitzar les ungles i les potes de l’urraca. Vam enrotllar el paper de periòdic al voltants dels dits i el vam cobrir de celo donant-li una forma arquejada. En quant als peus vam realitzar tres cilindres per cada peu coberts amb paper de periòdic i units per la part posterior. La veritat és que el resultat va ser força maco. vaig sentir-me molt sorpresa d’aconseguir un resultat tan òptim emprant uns materials tan senzills. Al final no vam emprar-les i vam emprar un altre tipus de material de manera que conjuntessin totes les peces.

Durant les següents classe i en hores extres vaig continuar fent la resta de la disfressa, ja que el personatge que tenia que representar en el musical era l’urraca Paca. Ens va resultar bastant difícil realitzar la vestimenta de manera senzilla però que a la vegada tingués un resultat estètic, ja que penso que les vestimentes que realitzem han de ser boniques per motivar en el futur als nens a realitzar-les i portar-les. D’aquesta manera en carnestoltes no hagin d’anar a comprar-ne, ja que la vestiments que hagin realitzat sigui prou bonica, a més a del valor afegit per haver-la confeccionat amb les seves pròpies mans i/o amb col•laboració i treball conjunt amb els pares, reforçant així el vincle afectiu existent, passant temps lúdic junts i compartir un projecte important pels seus fills.

Per començar a realitzar aquest vaig decidir que aquest constaria de les següents peces: el bec, la màscara, les ales, la cua i els peus. Els materials que vam emprar per realitzar aquestos van ser els següents:

 Caixa de cartró
 Cinta adhesiva
 Tisores
 Llapis
 Paper de periòdic
 Caixa de cereals (el cartró de la qual resulta més fi)
 Tela negra
 Tela taronja peluda
 Gomes elàstiques
 Fil i agulla
 Pot la circumferència de la qual sigui similar a la grandària ocular.


En primer lloc, per fer el bec, vam agafar una caixa de cereals i vam retallar un dels seus costats, de manera que ens quedi un rectangle. A continuació es retallen els dos cantons superiors per aconseguir una forma triangular. Després es fa un con el qual subjectarem amb celo i cobrirem amb nombroses capes d’aquest, aconseguint així una superfície resistent. Després doblarem la part inferior del con cap enfora, fent-li uns talls, obtenint una superfície/pestanyes per recolzar damunt de la cara.

Acte seguit, vam començar la màscara. Per realitzar aquesta haurem de mesurar l’amplada de la nostra cara amb el palmell de la mà, i aquesta mesura la plasmàrem damunt del paper de periòdic. A continuació, dibuixàrem la forma de la màscara que més ens agradi i amb unes ulles li situàrem la ubicació dels ulls. Agafàrem el pot i on hem assenyalat la situació dels ulls traçarem unes circumferències. En la franja inferior de la màscara traçàrem una circumferència a l’altura del nas, on situàrem el bec. Aquesta circumferència l’agradàrem de manera progressiva fins que el bec pugui es va poder introduir completament. Una vegada aconseguit l’esbós de la màscara amb les mesures adequades, la realitzàrem damunt del cartró dels cereals. Després la retallarem i la pintarem amb retolador amb permanent negre i li afegirem amb grapes en ambdós extrems una goma elàstica ajustada a la mesura del crani del personatge. Una vegada finalitzada la màscara li aferràrem les pestanyes del bec en la part interior amb cola líquida i pressionarem durant uns segons. Una vegada situat el bec, el vam cobrir amb una tela taronja peluda, la qual l’hi vam cosir, però com alternativa, ho podiem aferrar amb grapes.

Per fer la cua, dibuixàrem al damunt del paper de periòdic la cua, realitzant el disseny que més ens va agradar. quan vam tenir l’esbós fet, vam fer-lo en una caixa de cartró i damunt de la tela taronja peluda. a continuació ho retallarem i l’aferrarem amb unes grapes. en la superfície del cartró hem deixat un rectangle en la part superior sense cobrir de tela, la funció del qual serà anar grapat amb un cinturó de tela. d’aquesta manera la cua posseirà major mobilitat.

Per la realització de les ales i el cos de l’ocell, empràrem tela negra, així doncs tallàrem un rectangle al mig de la tela per poder passar el cap. El costat més llarg d’aquest rectagle haurà de cobrir els braços per complet. Una vegada col•locada la tela, la persona que interpreti l’ocell haurà de fer de model, ja que se li farà a la seva mesura. Vam posar, unes grapes 10 cm davall de l’axil•la, de manera que marqués la diferència entre els braços i la resta del cos. Baix cada braç haurà de quedar un sobrant de tela simètric al qual se li realitzaren una talls en forma vertical, de manera que simulaven les plomes que composen les ales. Finalment, en la part interior dels extrems se li cosiren unes gomes elàstiques per portar els dits fixos a dintre, de manera que encara que l’urraca es mogui, les ales noi s’arruguen.
Finalment, per realitzar els peus, mesurarem amb el palmell e la mà (damunt de les sabates que portarem el dia de la funció) l’ample del calçat i aquesta amplada la traspassarem a una caixa de cartró, damunt de la qual es dibuixaran tres dits d’au i es dibuixarem damunt d’una caixa de cartró, realitzar el disseny de peu que més ens agradés i a continuació ho vam retallar. Per diferenciar els dits dels peus i aportar una sensació de major profunditat, es pintaren el contorn de cadascun d’aquests amb retolador negre. A continuació dibuixarem els dits damunt de la tela taronja peluda i els vam retallar de manera individual, per annexionar-los posteriorment damunt del contorn del peu. Vam aferrar la tela al cartró amb grapes. Per tal de subjectar aquests peus a les nostres sabates, vam aferrar-hi un parell de gomes elàstiques amb grapes a cada peu. La primera passava per davall del pont del peu i l’altre rodejava el taló d’ Aquil•les.

Un altre element que vam considerar de gran rellevància va ser la braçalet d’Alana, la qual pensàvem que havia de ser especialment vistosa i bonica, però que havia d’estar feta manualment. Aixi doncs, encara que en l’escola sols pugui interpretar un infant el personatge d’Alana, tots tinguin l’oportunitat de gaudir elaborant la seva pròpia braçalet. La base de la joia tan pot ser paper de periòdic o una braçalet vella que ja no emprin els pares o familiars. A partir d’aquí, s’ha de cobrir amb paper de plata i ja es pot decorar com es vulgui. En el nostre cas vam emprar botons (els quals aferràvem amb cola) i purpurina de diversos colors. Així ens va quedar una joia ben vistosa.

Durant l’elaboració d’aquestes disfresses i els decorats va haver-hi moments en els quals ens vam bloquejar un poc, pel que fa a la meva experiència va haver-hi moments en els quals sentia que no me’n sabria sortir, em sentia frustrada, ja que fins ara no havia descobert que puc arribar a ser creativa. Però amb l’ajuda de les integrants del grup i sobretot de a família, la qual s’ha implicat molt i m’ha ajudat, m’ha donat idees i recolzament hem aconseguit fer aquest treball i crear aquest material. Estic totalment d’acord amb la idea que afirma que el treball en equip no significa la suma de tots els treballs individuals, sinó que n’és la multiplicació de tots aquests.

Som conscient que encara em queda molt per aprendre, (doncs fins i tot els bons professionals aprenen a diari) i aquest és un fet que m’alegra enormement. Però també em sento molt satisfeta del treball que hem aconseguit tenint en compte que el temps que disposàvem per realitzar-lo era un poc escàs. Penso que treballar en grup ha estat una manera de poder ajudar-nos i no sentir-me sola, ja que davant les dificultats he tingut recolzament i això ha propiciat poder aconseguir un treball molt més ric.

Per concloure aquesta reflexió, voldria compartir amb vosaltres el meu sentiment de satisfacció sobre el resultat d’aquest treball. M’agradaria destacar que durant tot aquest procés he après molt en una gran quantitat d’aspectes i ha estat una experiència molt enriquidora, a la vegada que irrepetible. A més a més, he gaudit força durant to aquest procés. Des d’aquí vull agrair als professors que ens han ofert tot els seu recolzament i ens han guiat en aquesta camí d’aprenentatge, ja que sense ells no hauríem pogut aconseguir res d’això.

Reflexió sobre els ratis del estat espanyol. posar en segon curs

En aquesta entrada podreu trobar un power point, en el qual s'explicita el concepte de rati, els objectius de la unió Europea davant d'aquests, les lleis autonòmiques i nacionals envers aquest concepte, la situació real que ens trobem dintre de les aules i les nefastes conseqüències d'aquest excés d'infants. Per tal de contraposar amb aquests models del país espanyol, també es citen Reggio Emilia i Pistoia on els ratis encara son més afavoridors si pot ser. El materia emprat per realitzar la presentació ha estat el següent:

Ratis infants copia from soniacardona91

En quant aquesta temàtica, també hem presentat un document on apareix la nostra reflexió de manera més detallada i les dades més explicades. Aquest és el següent:

Normativa educativa, ratis_estratègies by soniacardona91