Ballem!

El grup compost per Marta Cabrera, Nieves Tobaruela, Danae Martín, Dámaris Morales, Susana Martín, Núria Blazquez hem realitzat una dansa. L’hem titulat el rapte. A l’hora de crear aquesta ball, vam decidir que aquesta tingues una història al darrera que com a fil conductor de tots els balls. Aquest ha estat el segon projecte d’aquest tipus en el qual ens hem embarcat per aquesta assignatura. La temàtica d’aquest era totalment lliure. L’únic requisit que se’ns exigia que l’eina d’expressió fora el ball i no la paraula, amb la qual ja tenim més costum per a expressar-nos. Penso que la finalitat d’aquest temàtica tan oberta era influir-nos en la menor mesura que fora possible, per tal de veure fins quin punt érem capaços de crear.

Els personatges de la nostre coreografia són els integrants de dues tribus aborígens, en les qual es produeix el rapte d’un dels membres de la tribu negra pels de la tribu blanca. Per aquest motiu es produeix una batalla entre ambdues tribus en la qual guanyen els integrants de la tribu negre, alliberen a la persona raptada i finalment com a signe de reconciliació entre ambdues ballen juntes una dansa.

Dins aquesta coreografia vam diferenciar entre els següents balls:
 Presentació de les dues tribus.
 Membre de la tribu negra es perd.
 El rapte.
 El ritual de l’olla
 La lluita
 La dansa final de reconciliació

Per realitzar aquest ball vam decidir que hauríem de personalitzar be els nostres personatges i volem diferenciar be les dues tribus per tal que fora molt evident. En un primer moment vam fer els dissenys de les disfresses i vam acordar que els grup de la tribu negra portaria camiseta i pantalons negres, els cabells despentinats i anirien maquillades per tot el cos, en un primer moment anaven a pintar-se tot el cos amb distints colors però finalment vam decidir que en comptes d’això es farien dibuixos tribals per tot els cos. Com a complement portarien un gran nombre de braçalets i es realitzarien manualment joies amb macarrons pintats amb temperes.

En quant a l’altre tribu, la tribu blanca, en un primer moment pensarem que una bona vestimenta seria un vestit realitzat amb tires de bossa de fems de distints colors i en els turmells i les mans portar uns braçalets fets amb els mateix material. A més a més portaríem una cua damunt del cap. Degut a la possibilitat de que ens confonguessin amb el poble hawaià vam decidir variar el nostre disseny i fer-lo un poc més complex.

En realitat el segon disseny que vam decidir, ens va portar bastant de temps acordar com anàvem a fer-lo. A més a més, van sorgir dins del grup algunes discrepàncies, oposicions i malentesos els quals es van solucionar de manera satisfactòria. Aquest es composava d’u na base de pantalons blancs amples i una camisa blanca i nosaltres vam realitzar uns braçalets pels peus i per les mans de cascavells, una cua damunt del cap amb un os al davant composat per dos actimels aferrats, un collar fet amb una corda, tres pots d’actimels coberts amb paper de plata i dintre d’aquests uns cascavells. A més a més, per tal d’emprar les tires de bossa de fems que havíem fet de forma prèvia durant una de les classes amb Carmen, vam emprar-les enganxant-les amb clips en la part superior de la camiseta i davall del pit amb una cinta elàstica. A més a més ens vam lligar una tira de bossa de fems davall del pit fent-li un nu i posant-li un llaç al damunt, de manera que ocultes aquest nus. Des de davall d’aquest llaç vam col•locar més tires de bossa de fems a mode de flecs que pengessin fins a l’altura dels genolls.

Pel que fa a la cara, vam decidir fer-nos una espècie de maquillatge que ens aportaria un aire tribal, aquest consistia en usar un llapis d’ull negre i fer-nos uns dibuixos als costats dels ulls i en la part superior dels pòmuls, a més a més de fer-nos la ratlla en la part superior i inferior de l’ull, a més a més d’un poc de sobre d’ulls color blau. Aquest toc de maquillatge ens va donar major profunditat als ulls i ens va aportar un toc més salvatge.

D’aquest treball m’agradaria destacar que hem passat grans moments juntes realitzant la coreografia i les disfresses, encara que tinguéssim una gran quantitat de feina de les altres assignatures li hem dedicat molt de temps a consensuar quin tipus de passes volíem fer o un tipus de vestimenta seria la més adequada, penso que aquest treball ens ha unit encara un poc més com a grup i ha estat una experiència molt maca. Personalment, realitzar aquest projecte m’ha resultat més senzill del que vam fer en primer lloc (el musical). Penso que aquest fet ha estat degut a la gran quantitat de feina que hem realitzat durant tot aquest semestre i que amb l’ajuda dels nostres dos mestres hem pogut adquirir i millorar moltes destreses, que en la meva opinió, no pensava que anés mai a adquirir.